Durant aquesta setmana han hagut moltes imatges que us podria ensenyar que m'han omplert de satisfacció,
que m'han demostrat que sóc important en el cor de moltes persones i que m'han fet plorar.
He triat aquestes, us explico:
Els meus estimats nens i nenes, que han acabat 6è, m'han fet un llibre, molt tendre, on
em recorden les coses que feien en 1r. i 2n.. Una meravella.
Les dues classes de 6è m'han cantat "Si em dius adéu" de Lluís Llac i
evidentment hem plorat.
El 6è B, lúltim curs del que vaig ser tutora quan feien 1r i 2n, m'han cantat "Ole-lé".
Cançó que li tinc una estimació especial, ells ho saben i la Pili, l'Àngels P, l'Àngels G i l'Inma també.
Un llibre per aprofitar.
La Pili, una de les organitzadores, ha tingut el detall de que els nens
de 3r em cantessin "La vergonya". Una joia.
I.... que dir dels meus companys, ells són els responsables del meu
"nus a l'estómac", han organitzat tot i m'han fet sentir
la persona mes important del món.
Tants anys amb vosaltres que ara no sé
com ompliré els buits que em deixeu.
No em vull oblidar dels pares dels alumnes, gràcies per la vostra col·laboració,
comprensió i per confiar en mi.Als meus amics i amigues bloggeres els vull dir que
marxo com a tutora d'Aula d'Acollida i de l'escola,
però m'han dit que em deixaran col·laborar.
Segur que tindreu notícies meves.
Us estimo. Una abraçada d'una "mestra retallada"
que aviat entrarà a formar part de "les clases pasivas congeladas".
11 comentaris:
Una abraçada!
I és clar que ets molt important! I has de continuar endavant,ajudant a nens i nenes a fer camí...
petons
No entiendo del todo el contenido del post. Comprendo que te marchas de la escuela, pero no sé si sigues en activo en otro sitio o te jubilas definitivamente.
Sea cual sea la situación, me ha entristecido, pues ya me había acostumbrado a tu buen hacer y a tu cercanía y calidez.
Espero que no olvides a esta maníaca de los blogs que conociste fugazmente en Madrid y que se maravilló y se maravilla cada día ante la originalidad y belleza de tu trabajo.
Que el camino que emprendas a partir de ahora te depare lo mejor.
Un fuerte abrazo.
Stel·la, gràcies perque sempre estàs en el moment oportú.
Conchita, me jubilo pero mis compañeras me dejaran colaborar, de una manera u otra estaremos en contacto, yo tambien estoy un poco pillada con esto de los blogs.
Conchita es como si te conociera de siempre.
Una abraçada
¡Qué envidia me das,bandida! ¡y qué despedida tan bonita te han hecho!
Las blogueras no se jubilan,así que ya puedes seguir escribiendo en éste o en otro blog ,imagino que abrirás un blog especial clase privilegiada ,jeje ...
Me encanta la portada del Vogue ,tan bien acompañada.
Sigue en pie la invitación a Alicante,ahora tendrás más tiempo.
Besos y feliz verano,suertuda.
Y yo a ti...
Una abraçada.
Mª José, puedes estar segura que de una manera u otra bloguearemos.
A que la portada de VOGUE es divertida! Te acuerdas?
Algun dia pasaré por Alicante, lo mismo digo, este verano estare por el pueblo.
Besos
Esmeralda! Què més et puc dir que no t'hagi dit ja? Ha estat i és un privilegi tenir-te de companya i d'amiga i ja voldrien els del Vogue de veritat tenir en la portada una PERSONA com tu. Hasta luego! Ah, per cert! Si tu ets una classe passiva jo sóc torera. T'estimo! PILI
Estàs de broma!! Tu no et jubilaràs mai perquè has de continuar suministrant a les teves blogmaniacas del teu saber. Si del saber de saber i el de saber estar present en els nostres cors.
Tu tens la culpa Esmeralda!! Si jo no hagués descobert el Cuc a ben segur que encara estaria treballant amb els fulls i els llapis, cosa que tampoc em desagrada. Al llarg del temps que hem contactat he tingut, suposo que com tothom, els meus moments mes febles i si no hagués estat pel caliu dels Cucs i sobretot del teu Esmeralda una altra història explicariem.
Els Planetaires han dibuixat somriures amb els teus comentaris i han trobat feeling amb els Cucs una amistat no física però si dolça i potent.
Gaudeix d'aquest merescut descans i aprofita el temps per continuar escribint. El llibre de l'escola s'ha acabat però a la Biblioteca de la Vida encara et queda molt per escriure.
Tots els sacs de petons i abraçades que et puguis imaginar te'ls adreço a tu.
Roser, suposo que les persones que ens fem "amigues" i ens entenem en la distància per la manera de treballar i pels sentiments que s'escapen entre les línies, exercicis o comentaris per animar als nostres alumnes, hem de tenir, a la força, coses en comú.
Al llarg d'aquest anys de blog és cert que hem establert uns víncles forts entre Planetaires i Cucs i tu,Roser semplre pendent del post que penjavem per comentar-lo.
Gràcies per demostrar-me la teva amistat, estarem en contacte.
Una foeta, forta abraçada.
Querida Esmeralda,
Que emotivas imágenes, el cariño y agradecimiento de los niños es de lo más sincero. Supongo que estarás cerrando un ciclo en tu vida, no te pierdas, dejanos saber de ti.
Por lo pronto deseo que pases unas maravillosas vacaciones y un exelente cumpleaños.
Un abrazo cariñoso y petons!
Hasta pronto :)
Maravilloso Esmeralda, cuántas bellas energías en tu hermosa labor.
Gracias por tu compañía, mi abrazo gigante.
Publica un comentari a l'entrada